L'ORIGEN DEL NOM "ENCANTS"

EL ORIGEN DEL NOMBRE "ENCANTS"

Amb diferència de les moltes i variades especulacions que corren referint-se al primer origen del nom dels Encants, moltes d'elles errònies, és evident que la dita denominació no és insòlita, ja que a la baixa edat mitjana era un apel·latiu bastant comú.

És per això que es considera que dit nom prové del llatí, in quantum, o de l'occità en cant, amb el qual es designava el lloc o els llocs habituals a on es realitzaven vendes mitjançant subhasta pública, o almoneda, dels béns mobles procedents de liquidacions testamentaries, dels manaments judicials, o per deutes fiscals que eren adjudicats a la persona que oferia major preu i generalment amb l'ajuda d'un anomenat corredor d'encant.

Costum medieval que enraigava amb les antigues subhastes de l'època de l'Imperi Romà, i per la mateixa denominació que originalment prové del llatí sub asta, “sota la llança”, a causa del repartiment de terres conquistades entre els soldats participants en les campanyes se senyalitzava clavant una llança a la parcel·la ocupada amb sort. De la mateixa manera que la venda del botí de la guerra també s'anunciava amb una llança, i la venda es realitzava davant la mateixa.

És més, el terme en qüestió Encants no és d'ús exclusiu a Catalunya, ja que a Marsella hi havia una plaça anomenada Place des Encans (o també Inquans), tot i que el terme s'ha perdut a França, encara subsisteix al Quebec.

Tanmateix, el que és evident és que a Barcelona la persistència del nom dona fe de la venerable continuació de dit mercat, convertit avui ja en institució. Antiguitat que s'associa a una llarga i atzarosa historia li presten un impagable valor afegit que li permet reivindicar la seva pròpia continuïtat a un nou temps molt canviant, però ara sense necessitat alguna de llegendes interessades, que en temps passats van servir per a justificar la necessitat de la seva no extinció.

 

 

Antonio Gascón – Taller  d´Historia del Clot-Camp de l´Arpa